La situació que trobem actualment en relació a l’eficiència energètica és controvertida. Ens trobem un parc immobiliari especialment deficitari i uns propietaris sense interès en millorar l’eficiència energètica dels seus habitatges. Una situació que l’Administració vol trencar, mitjançant un ambiciós pla d’ajuts econòmics a la rehabilitació.
És imprescindible conscienciar als propietaris de que l’eficiència energètica és un aspecte molt important i que els aportarà uns beneficis individuals a mitjà i llarg termini com: l’estalvi a la factura energètica, la millora del confort i la possible revaloració dels immobles. Però ens trobem que millorar les condicions energètiques del nostre edifici no és en cap cas una prioritat per als propietaris.
Informes realitzats pel Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE) ens diuen que “l'eficiència energètica és un dels factors menys rellevants en la presa de decisió per a l'adquisició d'un habitatge, i està molt per darrere d'altres com el preu, la ubicació o la superfície, i que gairebé el 70% dels propietaris manifesta que no invertiria a casa seva per reduir el cost de les seves factures energètiques”.
D’altra banda, l’aïllament dels habitatges és inexistent o molt deficient en gairebé 24 milions d’habitatges, més del 91% del parc d’edificis. I les finestres, tenen una antiguitat superior a 11 anys en un 63% dels habitatges. És imprescindible considerar l’alt cost mediambiental que representa tot aquest malbaratament d’energia, procedent encara majoritàriament de les fonts tradicionals.
El fet és que la rehabilitació energètica no sembla aportar una “satisfacció” immediata. Tot i que globalment millorem de manera significativa les prestacions del nostre habitatge, rehabilitar-ho amb criteris d’eficiència energètica pot semblar que no és “necessari”.
Però des d’un punt de vista exclusivament econòmic, millorar les característiques tèrmiques d’un edifici, suposa una reducció, en molts casos, de fins a un 50% de la despesa que hi destinem a consum d’energia.
Quan intervenim a l’envoltant de l’edifici aconseguim mantenir una temperatura interior molt més estable, sense salts tèrmics, s’eliminen les humitats interiors produïdes per la manca d’aïllament tèrmic i paral·lelament millorem l’aïllament acústic.
Trobem una realitat del parc d’habitatges deficient o molt deficient, amb un àmbit d’actuació molt alt, però que els propietaris no consideren prioritari. Per intentar modificar aquesta situació, els ajuts a la rehabilitació plantejats aniran dirigits a promoure tres aspectes bàsics: la millora de l’aïllament, la millora de l’eficiència de les instal·lacions i fomentar la generació renovable.
És primordial en primer lloc, la reducció de la demanda. No hi ha més estalvi d'energia que aquella que no es necessita. Les mesures passives que redueixen la demanda d'energia són les més eficaces i duradores en el temps.
La demanda d'energia en un edifici es pot reduir amb diverses estratègies, la més eficaç és la incorporació i/o augment de l'aïllament tèrmic de l'envolupant, però n'hi ha d'altres com la reducció de ponts tèrmics, la substitució de fusteries exteriors o la incorporació de sistemes de control solar.
Un cop reduïda la demanda, la millora del rendiment de les instal·lacions i equips seria el segon pas, evitant aquells combustibles més contaminants, incorporant noves tecnologies i maquinària d'última generació.
Finalment, un cop tinguem una demanda baixa d'energia i un rendiment òptim de les instal·lacions, el tercer objectiu seria intentar aconseguir que la petita despesa energètica resultant fos coberta majoritàriament mitjançant energies alternatives i renovables, com l'energia solar, tant tèrmica com fotovoltaica, l' aerotèrmia o la geotèrmia, entre d'altres.
En primer lloc i com hem vist abans, per garantir uns resultats satisfactoris, és necessari contactar amb un tècnic que faci un estudi previ i ofereixi una solució completa: assessori sobre la viabilitat de la solució proposada, la seva eficàcia, altres alternatives possibles, que efectuï una estimació dels estalvis obtinguts, etc.
Pel que fa als criteris econòmics, és important valorar la possibilitat d’aprofitar la realització d’obres de reparació o de manteniment a la façana, a la coberta o a les mitgeres, per incorporar un aïllament tèrmic, ja que això reduirà el cost final de les obres.
La viabilitat d'una proposta de millora de l’eficiència energètica dels habitatges no depèn només de les seves pròpies característiques, sinó també, i molt important, de l’ús que es faci dels sistemes de calefacció i/o refrigeració, ja que és necessari una participació activa i responsable dels usuaris.
L’orientació de l’edifici i el nombre i dimensió de les finestres i balconeres és un factor determinant, com les característiques de les façanes, la coberta o les instal·lacions de calefacció que s’utilitzen.
L’ eficàcia i rendiment de la rehabilitació amb criteris d’eficiència energètica és proporcional al seu abast. Això significa introduir un aïllament tèrmic a la façana, però també a les mitgeres, els patis i la coberta. És important substituir finestres i balconeres quan les que tenim no estan en bon estat. Les instal·lacions, col·lectives o individuals, ha de ser eficients i hem d’utilitzar-les adequadament.
Actualment el mercat ofereix multitud de productes i sistemes per incorporar un aïllament tèrmic a un edifici existent. Podem aïllar per l’exterior de l’edifici, per l’interior de l’habitatge i, si existeix, per injecció dins la cambra d’aire de la façana. Els materials es troben en forma de plaques, mantes o escumes.
L’aïllament s’ha d’aplicar a tots els tancaments en contacte amb l’exterior: les façanes, les mitgeres, els patis i la coberta. I, també, als tancament interiors que limiten amb zones comuns de l’edifici.
Aquest és un sistema especialment adaptat per a les obres de rehabilitació i que ofereix les millors prestacions en orientacions amb molta radiació solar. Tèrmicament, l'aïllament per l'exterior, aprofita la inèrcia tèrmica del tancament, acumula i regula l’escalfor.
Com hem vist, no es pot avaluar econòmicament una proposta si no es contextualitza a un escenari determinat. Les característiques de la façana, l’orientació de l’edifici o la superfície de finestres i balcons, determinaran les prestacions finals. Tot i així, aquesta solució és la que ofereix un temps de recuperació més baix, al voltant dels 10 o 12 anys, si s’utilitzen materials amb una gruix que oscil·li entre els 7 i 8 cm.
Tèrmicament, situar l’aïllament per l’interior de l’habitatge, afavoreix la sensació de confort en igualar en poc temps la temperatura de l’ambient interior amb la de la superfície interior del tancament. La “sensació” de confort està directament relacionada amb la diferència de temperatura entre la temperatura interior ambient i la de la superfície del tancament. Amb una mateixa temperatura interior, si la diferencia és alta, la sensació de desconfort és més accentuada.
Contràriament a la solució per l’exterior, la solució interior és més recomanable en climes freds o façanes amb una baixa insolació, perquè en aquest casos la massa tèrmica del mur de la façana és poc efectiva.
Situar l’aïllament per l’interior resol fàcilment el problema dels ponts tèrmics als brancals i llindes de les finestres, i ens permet no haver de substituir les finestres. No soluciona el pont tèrmic provocat pels terres i sostres en contacte amb la façana.
Aquest tipus d’intervenció es pot aplicar individualment a cada habitatge. Això significa que és una solució si la comunitat de propietaris no arriba a un acord. Tampoc requereix de sistemes auxiliars per a l’execució de les obres, ni condiciona l’aspecte visual de la façana.
En situar l’aïllament per l’interior es modifica l’aspecte interior dels tancaments i s’han de modificar les instal·lacions, interruptors i radiadors, que ocupen el tancament. L’acabat por ser tradicional o amb sistemes de cartró guix. Tot i així es perd com a mínim uns 10 cm d’espai interior.
Òbviament en aquet cas, sí hi ha interferència amb les persones usuàries de l’habitatge en el moment de l’execució de les obres i caldrà fer reparacions d’acabats interiors afectats per les obres. Com abans, aquest tipus de solució és recomanable si ja volíem renovar l’interior de l’habitatge.
Econòmicament, el temps de recuperació és superior, sobre els 20 anys, amb gruixos d ’entre 7 i 8 cm. En aquest cas es suma al cost de la rehabilitació energètica el de la rehabilitació de l’habitatge.
En edificis construïts entre els anys 60 i els 80, el tancament de façana sovint està format per dos fulls entre els quals es disposa una cambra d'aire inicialment buida que compleix la funció de protecció tèrmica de l’edifici.
Les cambres d'aire correntment utilitzades solen tenir un gruix que oscil·la entre 6 a 14 cm segons les combinacions dels diferents formats dels totxos disponibles al mercat.
Aquest sistema no és recomanable per a l’execució d’obres de rehabilitació si no es pot garantir la continuïtat de la cambra d’aire. La cambra no és accessible i habitualment presenta obstruccions produïdes per runes, brutícia i altres elements que dificulten la correcta instal·lació in situ mitjançant la injecció de materials aïllants a l’interior de la cambra.
A la vegada les façanes construïdes amb murs de doble fulla presenten múltiples interrupcions de la cambra d'aire: pilars, finestres, sostres, etc. És per això que, aquesta solució s'ha de complementar amb altres sistemes que col·laborin a reduir l' impacte de les heterogeneïtats i poder garantir la continuïtat de l’aïllament.
Per poder realitzar la injecció de l’escuma és necessari que el full exterior sigui resistent. És recomanable solament en murs de maó massís o foradat i en cap cas si es tracta d’envans de gruix inferior a 10 cm.
Tèrmicament ofereix un comportament similar a situar l’aïllament per l’interior de l’habitatge i es pot aplicar des de l’interior o l’exterior, amb els mateixos avantatges i inconvenients que hem vist abans: la utilització de mitjans auxiliars i les molèsties per als ocupants de l’habitatge.
És molt important si s’incorpora l’aïllament a la cambra que es realitzi una supervisió acurada del tancament per garantir la continuïtat de la cambra i la inexistència de fissures importants en el mur exterior de suport. També requereix un control de qualitat acurat del procés d’injecció i el resultat final.
La injecció d’escumes aïllants a la cambra d’aire del mur, com en el cas de l’aïllament per l’interior, pot produir l’aparició de condensacions a la cara interna de la cambra. Però en aquest cas, en ser-hi inaccessible, és més difícil solucionar-ho.
Les finestres i balconeres tenen un paper fonamental en el funcionament tèrmic i de confort dels habitatges. Són elements de captació solar directa, de ventilació i de llum natural, tots ells condicions bàsiques per a l’habitabilitat dels habitatges.
És per tot això que substituir-les quan es troben en mal estat o les seves prestacions no són les adients, és, des d’un punt de vista energètic i de confort, molt important.
En cap cas ens hem d’oblidar de les persianes, gelosies, lamel·les o tendals que actuen com a proteccions solars. Ens ajuden a controlar l’entrada de la radiació solar directa i els guanys tèrmics a l’interior de l’habitatge, interposant-les o no segons les necessitats. Són imprescindibles especialment a l’estiu, ja que eviten el sobreescalfament.
Al mercat podem trobar múltiples sistemes, materials i rendiments en fusteria per a finestres i balconeres, en funció de les nostres necessitats. A la vegada s’han de considerar els tres elements per separat: marc, vidre i protecció solar. La tria d’una o altra, en el cas d’una rehabilitació energètica, ha de prendre essencialment en consideració les prestacions tèrmiques i acústiques de la fusteria. S’estima que per arribar a les exigències sol·licitades, i si es vol sol·licitar una subvenció, s’han de col·locar vidres com a mínim del tipus doble amb cambra d’aire de 4/12/4 mm.
Si es considera la possibilitat de demanar una subvenció per a la substitució de finestres, aquestes han de satisfer determinades exigències de qualitat:
A l'hora de realitzar una reforma que ens permeti, reduir les emissions de CO2, estalviar energia i millorar el confort de la nostra llar és molt important triar professionals que ens ajudin a escollir els materials adequats i duguin a terme les actuacions pertinents.
Confia la rehabilitació del teu habitatge a un arquitecte tècnic. Els nostres tècnics professionals t'assessoraran sobre quines són les solucions més adequades en cada cas i faran que la reforma del teu habitatge sigui tot un èxit.
En Obres amb Garantia posem a la teva disposició més de 250 professionals col·legiats que t'ajudaran en tot el que necessitis.
Comptem, a més, amb la garantia del corresponent Col·legi Professional d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació i amb més de 1.000 clients satisfets que poden parlar per nosaltres de la seva experiència.
Fent clic en aquest enllaç accediràs a més informació sobre rehabilitació energètica i altres reformes en el teu habitatge. A més, podràs demanar fins a 3 pressupostos gratis de professionals altament qualificats de la teva zona. Compara ofertes, valora als tècnics i tria el millor pressupost.