La crisi de l'habitatge a Espanya continua sent un tema de gran preocupació tant pels ciutadans com pels governs locals i nacionals. Tot i els esforços per pal·liar els problemes relacionats amb l'oferta i l'accés a l'habitatge, una sèrie de factors continuen empitjorant la situació. A continuació, s'analitzen els deu principals problemes que agreugen aquesta crisi, que afecten tant els potencials compradors com els arrendataris i promotors.
Un dels obstacles més grans per a la construcció d'habitatges a Espanya és la inseguretat jurídica derivada de les constants modificacions en la legislació. La introducció de restriccions al lloguer turístic, els límits als preus del lloguer i la recent Llei d'Habitatge han creat un clima d'incertesa. Els promotors i constructors se senten insegurs respecte a la rendibilitat de les seves inversions, cosa que fa que prefereixin destinar el capital a projectes més segurs. Aquesta inseguretat també impacta en els propietaris, que temen noves lleis que puguin reduir encara més els marges de benefici o generar conflictes legals. Com a resultat, l'oferta d'habitatges de lloguer i de venda es veu limitada, exacerbant la crisi de l'habitatge.
El preu del sòl a Espanya ha augmentat considerablement en els darrers anys, especialment a les zones urbanes i en aquelles amb alt desenvolupament turístic. Aquest increment no només respon a la demanda creixent, sinó també a l'escassetat de sòl finalista, és a dir, aquell que està llest per edificar. La dificultat de trobar terrenys accessibles i adequats per a noves construccions encareix la inversió inicial dels promotors. Això es tradueix en preus de venda o lloguer més alts, cosa que dificulta l'accés de la població a un habitatge assequible.
Els costos elevats dels materials de construcció i l'escassetat de mà d'obra especialitzada han encarit la construcció d'habitatges en els darrers anys. Factors com ara la pandèmia de COVID-19 i la crisi global de subministraments han provocat una pujada dels preus de materials bàsics com l'acer, el ciment o els productes derivats de la fusta. A més, el cost de la mà d'obra a la construcció ha assolit xifres rècord a Espanya, cosa que ha incrementat encara més les despeses dels promotors. Aquesta inflació en els costos de construcció redueix el marge de benefici per als promotors, que en molts casos veuen com els preus de venda o lloguer han de pujar per compensar les despeses més grans. Com a resultat, l'accessibilitat a l'habitatge encara es veu més limitada.
A moltes ciutats espanyoles, l'obtenció de llicències per a la construcció de nous immobles pot portar anys a causa de la burocràcia i la manca de digitalització en els processos administratius. La complexitat de la normativa urbanística i els tràmits interminables per obtenir permisos d'obra retarden significativament linici dels projectes. A més, l'augment dels terminis per a l'autorització de llicències i la manca d'incentius a l'agilitació dels tràmits han generat una acumulació de projectes pendents, cosa que augmenta els costos financers i redueix la velocitat amb què es poden afegir nous habitatges al mercat.
La població d?Espanya continua creixent, però el ritme de construcció d?habitatges no aconsegueix acompanyar aquest augment. El 2024, segons dades del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, es van finalitzar 97.837 habitatges nous, mentre que, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la població resident va augmentar en 458.289 persones. Aquest desajust entre el creixement demogràfic i la manca d'habitatges disponibles genera una pressió constant sobre el mercat, cosa que eleva els preus i agreuja les dificultats per accedir a un habitatge adequat.
L'auge de plataformes com Airbnb ha transformat significativament el mercat de l'habitatge a zones turístiques i grans ciutats. Molts propietaris opten per llogar els seus habitatges a turistes, atrets pels beneficis econòmics que ofereix aquest tipus de lloguer de curta durada. Aquesta tendència ha reduït la disponibilitat d'habitatges de lloguer tradicional, cosa que ha elevat els preus i ha reduït les opcions per als residents locals. Alhora, els llogaters que busquen habitatges assequibles es veuen desplaçats, ja que el lloguer turístic s'ha convertit en una opció més rendible per als propietaris.
Tot i ser un dels països més grans d'Europa, Espanya té una de les taxes més baixes d'habitatges públics en comparació amb altres països del continent, com ara Suïssa o Alemanya, on l'habitatge social representa entre el 15 i el 20% del total. A Espanya, aquest percentatge gairebé no arriba al 2,5%. La manca d'inversió en habitatge públic limita l'accés dels sectors més vulnerables a una llar digna, augmentant la desigualtat i generant una bretxa cada cop més àmplia entre aquells que es poden permetre un habitatge i aquells que no.
Molts propietaris se senten desprotegits per les lleis que afavoreixen els llogaters en el règim de lloguer tradicional, cosa que els genera inseguretat a l'hora de llogar els seus immobles. A més, el fenomen de l'okupa, o l'ocupació il·legal d'habitatges, és un altre factor que ha generat temor entre els propietaris. Davant la manca de mesures efectives de protecció, molts prefereixen retirar els seus immobles del mercat de lloguer tradicional i optar per alternatives més rendibles, com ara el lloguer turístic o de curta durada. Això, alhora, redueix l'oferta d'habitatges disponibles per als que necessiten un lloguer estable i augmenta la pressió sobre el mercat.
Un altre factor que agreuja la crisi de l?habitatge a Espanya és l?arribada massiva d?estrangers provinents de països amb salaris molt més elevats que els dels espanyols. Persones de països com Alemanya, Suïssa o Regne Unit poden permetre pagar preus més alts pel lloguer o la compra de propietats a causa del seu poder adquisitiu superior. Aquest fenomen ha augmentat la competència al mercat immobiliari, especialment a les grans ciutats ia zones turístiques. Els estrangers, en tenir més recursos, no només eleven els preus, sinó que també contribueixen a l'escassetat d'habitatges disponibles per als residents locals.
Dins aquest fenomen, es destaquen els casos de nòmades digitals, estrangers que treballen a distància i que trien Espanya com a destinació a causa de la qualitat de vida, el clima i les infraestructures disponibles. També s'ha observat un augment de ciutadans d'Europa de l'Est, com per exemple polonesos, que busquen invertir en propietats a Espanya per por en invertir als seus països d'origen, especialment davant l'amenaça de Rússia. Aquests estrangers prefereixen comprar propietats en un mercat més segur com l'espanyol, cosa que intensifica encara més la competència per l'estoc d'habitatges.
A més, estrangers que fugen de l'augment de preus a altres grans ciutats d'Europa, com Londres, París o Amsterdam, també estan invertint al mercat immobiliari espanyol. L'acceleració en els preus de l'habitatge en aquests països ha portat molts a buscar alternatives a Espanya, on encara que els preus també han pujat, són relativament més assequibles en comparació amb altres capitals europees.
Segons un informe de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els salaris a Espanya estan estancats des del 2008, amb un creixement d'un 1,3% anual en termes nominals. Aquesta manca de creixement en els ingressos dels espanyols contrasta amb l'increment dels preus de l'habitatge, cosa que fa que moltes persones no puguin accedir a un habitatge adequat. El 2023, el salari mitjà a Espanya va ser d'uns 1.700 euros mensuals, cosa que és considerablement més baixa que en molts països de la UE, cosa que deixa els residents locals en un desavantatge competitiu davant els estrangers amb més ingressos.
La crisi de la vivenda a Espanya és un fenomen complex que respon a múltiples factors interrelacionats. Des de la inseguretat jurídica fins a l'escassetat d'habitatge social, passant per l'especulació del sòl, l'impacte dels estrangers amb salaris elevats i els costos de construcció creixents, cadascun d'aquests problemes contribueix a la dificultat d'accedir a un habitatge digne. Si bé alguns d'aquests problemes es poden resoldre amb reformes legislatives i polítiques públiques més eficaces, altres requereixen una inversió significativa i un enfocament més integral per garantir que les futures generacions puguin viure de manera assequible i segura a Espanya.
En els últims anys, el fenomen de la transformació de locals comercials en habitatges ha cobrat una notable rellevància en l'àmbit urbà. Aquest canvi d'ús respon a l'evolució de les necessitats residencials a les ciutats en un context de sostenibilitat i optimització de l'espai urbà.
La crisi econòmica de 2008 va deixar una petjada profunda en el sector comercial, portant al tancament de nombrosos negocis i a la proliferació de locals buits en moltes ciutats. A mesura que la demanda d'habitatge ha augmentat, especialment en àrees urbanes, molts propietaris de locals han començat a considerar la conversió dels seus espais comercials en habitatges, especialment en zones cèntriques on els preus de venda i els lloguers han augmentat considerablement.
Avantatges de la conversió de locals en habitatges
Transformar un local comercial en habitatge pot ser una bona solució per als qui busquen un habitatge a preu més assequible o per a aquells que disposen d'un establiment comercial en desús. Aquests locals buits poden ser reutilitzats per a satisfer la creixent demanda d'habitatge, optimitzant així l'ús del sòl urbà.
També pot contribuir a la revitalització d'àrees que han sofert un declivi comercial, atraient nous residents i fomentant l'activitat social.
Per als propietaris, convertir un local comercial en habitatge pot resultar en un augment del valor de la propietat, especialment en zones on la demanda d'habitatge és alta.
Què hem de tenir en compte per a dur a terme un canvi d'ús?
Cada comunitat autònoma té les seves pròpies regulacions sobre el canvi d'ús de propietats. És fonamental consultar prèviament la legislació per a garantir que el canvi d'ús compleix els requisits per a dur-se a terme i obtenir els permisos necessaris.
Si és possible la transformació en habitatge, és important tenir en compte que els locals comercials solen tenir característiques que no són ideals per a la vida residencial: falta de finestres, inadequada distribució de l'espai, ... Cal tenir en compte que l'adaptació pot requerir una inversió significativa en reformes.
Quins passos s'han de seguir?
Abans d'iniciar qualsevol projecte, és crucial realitzar una avaluació exhaustiva del local. Això inclou analitzar la seva ubicació, l'estat estructural de l'edifici, i la demanda d'habitatge en la zona. També és important considerar el tipus d'habitatge que es desitja crear (per exemple, un apartament, un loft, ...) i com s'integrarà en l'entorn.
El següent pas serà examinar la distribució del local, l'altura dels sostres, la il·luminació natural i la possibilitat de realitzar modificacions importants. És fonamental determinar si l'espai pot adaptar-se a les necessitats d'un habitatge, com la creació d'habitacions, cuina i bany.
Comptar amb un professional que conegui la normativa, el procés per a obtenir els permisos necessaris i, especialment, el tipus d'actuació i els costos necessaris perquè el nostre projecte sigui un èxit és fonamental, ja que és necessari un pla d'actuació que maximitzi l'ús de l'espai i compleixi amb els codis de construcció.
També t'ajudarà a definir com es distribuiran els diferents espais dins del local. Això pot incloure la creació d'habitacions, la ubicació de la cuina i el bany, i la consideració d'àrees comunes.
No hem d’oblidar, tampoc, que, depenent de l'estat del local, pot ser necessari fer canvis importants, com la instal·lació de parets, finestres i sistemes de lampisteria i electricitat. A més, és important assegurar que el local compleixi amb els estàndards de confort, eficiència energètica i habitabilitat. Això pot incloure la instal·lació d'aïllament, sistemes de calefacció i refrigeració, i acabats interiors que facin l'espai acollidor.
Si estàs pensant en la reconversió d'un local en habitatge, en Obres amb Garantia posem a la teva disposició a més de 400 professionals de l'Arquitectura Tècnica col·legiats que t'ajudaran en tot el que necessitis.
Els nostres tècnics professionals t'assessoraran sobre quins són les solucions més adequades en cada cas, perquè el teu projecte sigui tot un èxit.
Comptem a més amb la garantia del corresponent Col·legi Professional d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics i amb més de 1.000 clients satisfets que poden parlar per nosaltres de la seva experiència.
Fent clic en aquest enllaç accediràs a més informació sobre reformes en el teu habitatge. A més, podràs demanar fins a 3 pressupostos gratis de professionals altament qualificats de la teva zona. Compara ofertes, valora als tècnics i tria el millor pressupost.
La pobresa energètica és una realitat que afecta especialment les llars de renda baixa, les quals solen residir justament en habitatges ineficients des del punt de vista energètic. Aquesta situació genera un cercle viciós: les llars més vulnerables es veuen obligades a gastar més en energia degut a la mala qualitat constructiva dels seus habitatges, o bé redueixen l'ús de sistemes de calefacció per evitar costos desproporcionats. Ambdues alternatives comprometen la seva qualitat de vida i agreugen la desigualtat energètica.
Els habitatges de baixa eficiència energètica a Espanya són, majoritàriament, construccions antigues que precedeixen a la implementació d'estàndards moderns d'aïllament i disseny eficient. Aquestes propietats solen ser més accessibles econòmicament i per això les adquireixen les classes socials més modestes, però els baixos costos inicials es veuen contrarestats per potencials factures energètiques elevades. La paradoxa econòmica és clara: els que menys recursos tenen acaben destinant una proporció més gran dels seus ingressos a cobrir despeses energètiques derivades del mal aïllament, sistemes de calefacció obsolets i finestres inadequades.
El problema és significatiu al nostre país, on aproximadament la meitat dels habitatges van ser construïts abans del 1981, any en què es van començar a exigir normatives mínimes d'eficiència energètica. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), dels 26,6 milions d'habitatges familiars existents al país, 13 milions no tenen eficiència energètica o presenten un exercici pràcticament nul.
Per millorar l'eficiència energètica d'aquests habitatges, es poden realitzar diverses intervencions, com ara instal·lar fusteria exterior amb trencament de pont tèrmic, aïllar façanes, incorporar sistemes de calefacció eficients i adoptar sistemes de ventilació amb recuperació de calor. Tot i que aquestes mesures poden reduir significativament la demanda energètica –fins a un 40% en el cas d’un bon aïllament de murs–, el seu elevat cost inicial lògicament representa un obstacle per a les llars més modestes.
Tot i així, les reformes energètiques estan guanyant terreny entre les llars espanyoles. De fet, més de la meitat de les renovacions realitzades en els darrers cinc anys a Espanya han tingut com a objectiu millorar l'aïllament dels habitatges.
A Obres amb Garantia oferim la possibilitat de dur a terme la reforma de casa per millorar el seu nivell d'eficiència energètica i així reduir en costos de llum o gas, i per altra banda millorar el confort de casa teva. No dubtis a demanar-nos tres pressupostos de reforma del teu habitatge completament gratuïts.
Qui més qui menys, porta a terme petites obres de reforma al seu habitatge: la reforma d’un bany, d’una cuina, una petita redistribució, substitució de finestres, de paviments, una adequació de les instal·lacions... (actuacions sense afectacions estructurals de l'immoble); el que es coneix com a OBRES MENORS.
Acostumen a ser petites actuacions, a través de les quals, s’obté la llicència d’obres amb una simple comunicació prèvia i/o aportant un pressupost de l’obra, i que no es requereix una direcció d’obra per part de tècnic competent en concret.
Tot i ser actuacions d’escassa entitat, evidentment pel propietari de l'immoble que les porta a terme, són importants, són a casa seva i en conseqüència a nivell particular, són rellevants i una inversió sigui en benestar o per millorar el valor de l’habitatge.
Massa sovint, s’acostuma a deixar aquests tipus d’actuacions en mans d’una petita constructora, sense cap mena de seguiment ni control per part d’un tècnic professional i competent en la matèria.
Conceptes, probablement senzills com poden ser: la compatibilitat dels materials utilitzats, comprovacions de planimetries i nivells tant horitzontals com verticals, el compliment de la normativa vigent a la intervenció que es porta a terme, inclús un assessorament més tècnic sobre la disposició dels elements i materials per potenciar l’obra, són tasques pròpies dels professionals de l’arquitectura tècnica. Inclús, una supervisió econòmica de la mateixa obra, per evitar desviacions excessives dins el pressupost d’obra acordat.
És per aquest motiu, que es recomana disposar d’un Tècnic competent, que porti a terme un seguiment d’aquest tipus d’obres menors i en verifiqui la correcta execució de les mateixes. D’aquesta forma, es poden evitar incidències futures, com portes o finestres que no tanquen correctament, paviments amb desnivells accentuats, problemes en la posta en funcionament de les instal·lacions...
Des dels Col·legis de l’Arquitectura Tècnica, som coneixedors de les nombroses reclamacions, que massa sovint acaben en un Jutjat, que es donen entre particulars i constructors per actuacions no portades a terme correctament i que suposen un perjudici per la propietat de l’habitatge, i evidentment, un tècnic competent és qui acaba portant a terme un informe tècnic pericial que exposa i justifica si una obra de la tipologia que ens ocupa, s’ha executat correctament o no.
Dins el cost global d’una obra d’algun tipus de reforma interior d’un habitatge, la repercussió d’un tècnic que en faci el seguiment i verificació per tal que es porti a terme correctament, no té per què representar un increment de cost desorbitat de la mateixa, i en tot cas, sí que ha de representar una seguretat i tranquil·litat per la o les persones que han decidit portar a terme una reforma a la seva llar.
Si estàs pensant en dur a terme una reforma de la teva casa, no ho dubtis, i contacta amb un professional de l’arquitectura tècnica, per tal que un cop finalitzada l’obra, aquesta en resulti exitosa.
A Obres amb Garantia posem a la teva disposició 400 professionals de l’arquitectura tècnica col·legiats que t'ajudaran en tot allò que necessitis.
Els nostres tècnics professionals us assessoraran sobre quines són les solucions més adequades en cada cas, que faran que la reforma del vostre habitatge sigui tot un èxit.
A més, comptem amb la garantia del corresponent Col·legi Professional d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics corresponent i amb més de 1.000 clients satisfets que poden parlar per nosaltres de la seva experiència.
Fent clic en aquest enllaç accediràs a més informació sobre reformes a casa teva. A més, podràs demanar fins a 3 pressupostos gratis de professionals altament qualificats de la teva zona. Compara ofertes, valora els tècnics i tria el millor pressupost.
La recent DANA al País Valencià ha generat una greu crisi humanitària i estructural, sense precedents, que ha posat en evidència la fragilitat del parc immobiliari, especialment en construccions antigues o poc preparades per resistir fenòmens extrems. Les riuades han desplaçat persones, destruït béns materials i causat danys estructurals importants, fet que ressalta la necessitat d’una resposta ràpida i eficaç liderada per professionals de l’arquitectura tècnica. Aquests tenen un paper clau en garantir la seguretat de les persones i estabilitzar edificis afectats.
Arquitectes tècnics de tot Espanya s'han mobilitzat per avaluar les zones més afectades. La seva tasca consisteix a inspeccionar edificis per determinar si són segurs, identificar danys estructurals i decidir si cal rehabilitar-los, reforçar-los o, en els casos més greus, demolir-los. Les inundacions sovint provoquen problemes ocults com l'erosió dels fonaments, esquerdes en murs de càrrega i desplaçaments en estructures clau, especialment en barris històrics i zones rurals amb edificacions més antigues i vulnerables.
Aquests professionals duen a terme inspeccions detallades per detectar qualsevol indici de perill estructural i determinar la viabilitat d’una rehabilitació. La seva feina inclou col·laborar amb institucions públiques, serveis d'emergència, enginyers i altres agents implicats, per tal de garantir una resposta coordinada i efectiva. Aquesta cooperació no només agilitza les inspeccions i reparacions, sinó que també assegura que les solucions s’adaptin a les necessitats reals de la població afectada.
La tragèdia posa de manifest la importància de mantenir els edificis en bon estat, mitjançant revisions periòdiques, per minimitzar danys en futures catàstrofes. A més, destaca la necessitat d’actualitzar les normatives de construcció, ja que el canvi climàtic està intensificant fenòmens com les inundacions, que seran cada cop més freqüents. Els arquitectes tècnics no només han d’aplicar els estàndards existents, sinó que també han de participar en el disseny de noves normatives adaptades a les necessitats del present i del futur.
En definitiva, la tragèdia de València ens recorda que és obligat tenir una cultura del manteniment i la de la prevenció per poder afrontar amb majors garanties situacions com les provocades per la DANA, i la importància dels arquitectes tècnics en avaluar acuradament l’estat dels edificis i en trobar solucions per enfortir els edificis i millorar-ne el seu estat.