El Pla Estatal de l’Habitatge 2026-2030 es configura com un instrument principal de la política d’habitatge i de la millora dels edificis en els pròxims 4 anys. El Pla atorga una rellevància singular a la rehabilitació edificatòria i residencial. Aquesta prioritat es justifica per l’envelliment del parc d’habitatges, les mancances en matèria d’accessibilitat, seguretat i habitabilitat, així com per la necessitat d’avançar en eficiència energètica, circularitat, reducció de la demanda i lluita contra la pobresa energètica.

Pressupost general del Pla i règim de finançament

El Pla preveu una mobilització global de 7.000 milions d’euros. D’aquesta quantitat, l’Administració General de l’Estat assumiria el 60 per cent, equivalent a 4.200 milions d’euros, i les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla el 40 per cent restant, equivalent a 2.800 milions d’euros.

El finançament estatal s’efectuarà amb càrrec a les dotacions que es consignin als Pressupostos Generals de l’Estat de cada exercici per als plans d’habitatge, sense perjudici que, durant la vigència del Pla, es puguin incorporar altres fonts de finançament conforme al procediment legal o reglamentari que correspongui.

El Pla i el foment de la rehabilitació edificatòria, l’accessibilitat i la renovació urbana i rural

La línia de rehabilitació, dotada per a tot el país amb 2.100 milions d’euros, articula cinc modalitats principals d’ajudes: regeneració i renovació urbana i rural; rehabilitació integral d’edificis d’habitatges; rehabilitació d’habitatges; rehabilitació d’habitatges buits per destinar-los al lloguer social o assequible; i ajuda addicional a la rehabilitació d’habitatges en edificis amb diferents nivells de protecció patrimonial.

L’objectiu d’aquestes ajudes és afavorir actuacions integrals, tècnicament solvents i socialment útils, que contribueixin a millorar la seguretat, accessibilitat, habitabilitat, sostenibilitat i eficiència energètica del parc residencial, tant en àmbits urbans com rurals.

1. Regeneració i renovació urbana i rural.

Aquesta modalitat s’adreça a àmbits delimitats que requereixin una intervenció integral, ja sigui en barris urbans, àrees degradades, entorns rurals, zones amb infrahabitatge o espais en declivi físic, social o funcional. L’actuació pot comprendre rehabilitació d’edificis i habitatges, renovació mitjançant nova construcció quan la rehabilitació no resulti viable, urbanització o reurbanització d’espais públics, reallotjaments, demolició d’edificacions inadequades i adquisició d’habitatges per oferir solucions habitacionals estables.

Les quanties principals són les següents: per a la rehabilitació integral d’edificis o habitatges s’apliquen les quanties previstes per a aquestes modalitats, que es poden incrementar fins a un 10 per cent; per a les actuacions de renovació o nova construcció, l’ajuda pot arribar fins a 1.000 euros per metre quadrat útil, amb un màxim de 85 metres quadrats per habitatge i un límit del 80 per cent del cost de l’actuació; per a urbanització o reurbanització, l’ajuda pot arribar fins al 80 per cent del cost, amb el límit de 18.000 euros per habitatge inclòs dins l’àrea; i per a reallotjaments, fins a 18.000 euros anuals per unitat de convivència, durant un màxim de cinc anys.

Cal subratllar que aquesta modalitat és la que presenta una major capacitat transformadora, ja que permet actuar simultàniament sobre edificis, habitatges, espai públic i situacions socials de vulnerabilitat. La seva correcta execució exigirà delimitació prèvia de l’àrea, memòria-programa, diagnosi, calendari, pressupost i mesures socials d’acompanyament.

2. Rehabilitació integral d’edificis d’habitatges.

La rehabilitació integral d’edificis d’habitatges finança obres en edificis residencials i habitatges unifamiliars destinades a millorar la seguretat, accessibilitat, habitabilitat, sostenibilitat i eficiència energètica. Té especial rellevància la reducció de la demanda energètica mitjançant intervencions sobre l’envolupant, així com la incorporació de criteris de circularitat i la retirada segura de materials nocius quan n’hi hagi, com ara els materials que continguin amiant.

En matèria de seguretat, l’ajuda pot arribar a 8.000 euros per habitatge i 90 euros per metre quadrat de locals comercials o altres usos compatibles situats en planta baixa, amb el límit general del 40 per cent del cost de l’actuació.

En matèria d’accessibilitat, l’ajuda pot arribar a 13.000 euros per habitatge i 145 euros per metre quadrat de local o altres usos compatibles. Quan resideixi a l’edifici una persona amb discapacitat igual o superior al 33 per cent o major de 65 anys, la quantia pot ser de fins a 18.000 euros per habitatge; quan resideixi una persona amb discapacitat igual o superior al 65 per cent, fins a 20.500 euros per habitatge; i quan s’assoleixi l’accessibilitat universal plena de l’immoble, fins a 22.000 euros per habitatge. El percentatge màxim d’ajuda en accessibilitat pot arribar al 70 per cent del cost, o al 80 per cent en els supòsits reforçats de discapacitat o persones grans.

En matèria d’habitabilitat i sostenibilitat, les quanties es determinen per l’estalvi energètic obtingut. Si la reducció de demanda conjunta de calefacció i refrigeració o de consum d’energia primària no renovable se situa entre el 45 per cent i el 60 per cent, l’ajuda pot arribar al 65 per cent del cost, amb un màxim de 13.000 euros per habitatge i 145 euros per metre quadrat de local. Si l’estalvi arriba o supera el 60 per cent, l’ajuda pot arribar al 80 per cent del cost, amb un màxim de 20.500 euros per habitatge i 228 euros per metre quadrat de local.

El Pla permet acumular actuacions de seguretat, accessibilitat i sostenibilitat sempre que les partides de cost estiguin adequadament diferenciades i no existeixi doble finançament d’una mateixa unitat d’obra. Així mateix, preveu suports addicionals en situacions de vulnerabilitat econòmica, que poden arribar fins al 100 per cent del cost imputable a la persona propietària vulnerable, dins dels límits que s’estableixin.

3. Rehabilitació dins dels habitatges.

Aquesta modalitat s’orienta a intervencions a l’interior d’habitatges situats en edificis plurifamiliars, amb especial atenció a l’accessibilitat, la millora del confort, l’habitabilitat i la reducció del consum energètic. En poden ser beneficiàries les persones propietàries, usufructuàries i, quan el contracte ho permeti, arrendatàries o cessionàries, sempre que l’habitatge constitueixi residència habitual.

En actuacions d’accessibilitat dins de l’habitatge, l’ajuda pot arribar fins al 80 per cent del cost, amb un màxim de 15.000 euros per habitatge quan hi resideixi una persona amb discapacitat reconeguda igual o superior al 33 per cent, i fins a 18.000 euros per habitatge quan hi resideixi una persona amb discapacitat igual o superior al 65 per cent.

En actuacions d’habitabilitat i sostenibilitat dins de l’habitatge resulten d’aplicació les quanties vinculades a l’estalvi energètic: fins a 13.000 euros per habitatge amb estalvis d’entre el 45 i el 60 per cent, i fins a 20.500 euros per habitatge quan l’estalvi sigui igual o superior al 60 per cent, respectant els percentatges màxims del 65 i del 80 per cent del cost, respectivament.

4. Rehabilitació d’habitatges buits per destinar-los al lloguer social o assequible.

Aquesta ajuda té per finalitat mobilitzar habitatge buit, mitjançant el finançament d’actuacions de rehabilitació que permetin la seva incorporació al lloguer social o assequible. Per acollir-se a l’ajuda, l’habitatge haurà d’haver romàs buit durant un termini mínim de dos anys immediatament anteriors a la concessió de l’ajuda, conforme al criteri autonòmic aplicable o, si no n’hi ha, mitjançant l’acreditació de consums inherents a l’ús de l’habitatge.

La quantia de l’ajuda pot arribar fins a 30.000 euros per habitatge. Quan l’habitatge s’ubiqui en un municipi o nucli de població de 10.000 habitants o menys, l’ajuda pot arribar fins a 35.000 euros per habitatge. Es tracta d’una de les modalitats de major interès pràctic, ja que combina rehabilitació, mobilització d’habitatge buit, lloguer assequible i repte demogràfic.

5. Ajuda addicional a la rehabilitació d’habitatges en edificis amb protecció patrimonial.

El Pla contempla una ajuda addicional per a habitatges ubicats en edificis que comptin amb algun règim de protecció patrimonial, ja sigui pel planejament, per catàleg urbanístic, per inclusió en un conjunt històric declarat Bé d’Interès Cultural o per figures equivalents reconegudes per les administracions competents.