En el context del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, s'han introduït tres noves deduccions temporals a la quota íntegra estatal de l'impost, que són aplicables a les quantitats que s'hagin invertit en obres de rehabilitació ja realitzades amb posterioritat a l'1 de febrer de 2020 o que es realitzaran abans del 31 de desembre de 2023, amb l'objectiu de millorar l'eficiència energètica d'edificis i/o habitatges.

CAS 1 - Obres orientades a la millora de l'eficiència energètica a pisos i unifamiliars

Els contribuents es poden deduir un 20% de la diferència entre les quantitats invertides en les obres realitzades i els ajuts obtinguts per a aquestes obres, sempre que es pugui justificar la reducció d'un 7% en la suma de la demanda de calefacció + refrigeració de l'habitatge , després de les millores dutes a terme.

* Manera de justificació: Presentació dels Certificats d'Eficiència Energètica ANTERIOR i POSTERIOR a les obres, tenint en compte que no han d'haver transcorregut més de dos anys entre la data d'expedició del primer certificat i l'inici de les obres.

* Base màxima anual d'aquesta deducció: 5.000 €

* Les deduccions es practicaran en el període impositiu en què s'expedeixi el certificat d'eficiència energètica emès després de les obres, sempre que aquest sigui emès abans del 31 de desembre de 2023.

CAS 2 - Obres orientades a la millora de l'eficiència energètica a pisos i unifamiliars

Els contribuents es poden deduir un 40% de les quantitats invertides en les obres realitzades, sempre que, després de les millores dutes a terme, es pugui justificar almenys una d'aquestes dues condicions:

• Reducció almenys del 30% en el consum d'energia primària no renovable.
• Millora de la qualificació energètica de l'habitatge per obtenir una classe A o B.

* Manera de justificació: Presentació dels Certificats d'Eficiència Energètica ANTERIOR i POSTERIOR a les obres, tenint en compte que no han d'haver transcorregut més de dos anys entre la data d'expedició del primer certificat i l'inici de les obres.

* Base màxima anual d'aquesta deducció: 7.500 €

* Les deduccions es practicaran en el període impositiu en què s'expedeixi el certificat d'eficiència energètica emès després de les obres, sempre que aquest sigui emès abans del 31 de desembre de 2023.

CAS 3 - Obres orientades a la millora de l'eficiència energètica en edificis d'habitatges (comunitats de veïns) per als períodes impositius 2021, 2022 i 2023

Els contribuents es podran deduir un 60% de les quantitats invertides en les obres realitzades menys els ajuts rebuts, sempre que, després de les millores dutes a terme, es pugui justificar que s'ha produït a l'edifici almenys una d'aquestes dues condicions:

• Reducció almenys del 30% en el consum d'energia primària no renovable.
• Millora de la qualificació energètica de l'edifici per obtenir una classe A o B.

* Manera de justificació: Presentació dels Certificats d'Eficiència Energètica ANTERIOR i POSTERIOR a les obres, tenint en compte que no han d'haver transcorregut més de dos anys entre la data d'expedició del primer certificat i l'inici de les obres.

* Base màxima anual d'aquesta deducció: 5.000 €

* Les quantitats satisfetes no deduïdes per excedir la base màxima anual d'aquesta deducció, podran practicar-se en els quatre exercicis següents respectant la mateixa base màxima anual i sense que la base acumulada de la deducció excedeixi els 15.000€

* Les deduccions es practicaran en el període impositiu en què s'expedeixi el certificat d'eficiència energètica emès després de les obres, sempre que aquest sigui emès abans del 31 de desembre de 2023.

AQUESTES DEDUCCIONS SÓN COMPATIBLES AMB LES AJUDES DELS PROGRAMES 3 I 4 DE DGA

Aquestes deduccions temporals són compatibles amb la sol·licitud dels ajuts en matèria de rehabilitació residencial per a la millora de l'eficiència energètica (PRTR), sobre els fons Next Generation per a la rehabilitació d'edificis.

En aquells casos en què els ajuts que acabem d'esmentar hagin estat concedits, les deduccions que corresponguin s'aplicaran sobre la resta dels imports que no hagin estat objecte de subvenció, respectant els màxims establerts per a cada cas. 

FONTS:

LIRPF, Llei 35/2006, DA 50a

Llei 10/2022

Vols que t'ajudem?

A Obres amb Garantia posem a la teva disposició més de 250 professionals col·legiats que t'ajudaran en tot allò que necessitis.

A més, comptem amb la garantia del Col·legi Professional d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació corresponent i amb més de 1.000 clients satisfets que poden parlar per nosaltres de la seva experiència.

Fent clic en aquest enllaç accediràs a més informació sobre els ajuts NEXT GENERATION per a la rehabilitació d'edificis i vivendes. A més, podràs demanar fins a 3 pressupostos gratis de professionals altament qualificats de la teva zona. Compara ofertes, valora els tècnics i tria el millor pressupost.

Del 27 d’abril i fins al 31 de desembre de 2022 restarà oberta la primera fase de sol·licitud dels ajuts a la rehabilitació d’edificis, els coneguts com a Fons Next Generation Europe.

Es tracta d’unes ajudes associades a la millora de l’eficiència energètica dels edificis d’ús primordialment residencial. Això no vol dir que les obres de conservació, de millora de l’accessibilitat o de la seguretat, quedin excloses. Seran subvencionables, però sempre i quan a la vegada, es millori l’edifici, les instal·lacions o s’implantin sistemes de generació fotovoltaica.

Es tracta d’una inversió molt important, una declaració d’intencions vers la reducció del consum d’energia del parc d’edificis residencials, que es topa amb la tendència que fins ara havíem vist a les comunitats de propietaris. Instal·lar una ascensor o rehabilitar la façana, per exemple, havien sigut fins ara prioritats molt més importants que millorar el comportament tèrmic de les façanes.

Una gran part dels edificis amb més de 30 anys presenten dèficits importants a l’envoltant tèrmica. Aproximadament un 80% del parc d’edificis és susceptible de rehabilitar-se amb criteris d’eficiència energètica. Si el teu edifici es va construir abans de la dècada del vuitanta, molt probablement es va construir sense cap tipus d’aïllament tèrmic addicional al propi tancament de maó.

La rehabilitació amb criteris d’eficiència energètica del nostre habitatge ens proporcionarà un major confort, salubritat i reduirem el consum d’energia, millorant de manera significativa les prestacions del nostre habitatge.

Des d’un punt de vista exclusivament econòmic, millorar les característiques tèrmiques d’un edifici, suposa una reducció, en molts casos, de fins a un 80% de la despesa que hi destinem a energia. La rehabilitació energètica a la vegada repercuteix considerablement en les condicions d’habitabilitat i salubritat dels habitatges. Quan intervenim a l’envoltant de l’edifici aconseguim mantenir una temperatura interior molt més estable, sense salts tèrmics, s’eliminen les humitats interiors produïdes per la manca d’aïllament tèrmic i paral·lelament millorem l’aïllament acústic.

El marc legal que regula aquests ajuts ‘Next Generation’ a la rehabilitació, procedents de la Unió Europea, ja està disponible. L’aprovació del Reial Decret 853/2021 ens proporciona una excel·lent oportunitat per accedir als ajuts, i la seva entrada en funcionament és un primer pas en la millora de l’eficiència energètica dels edificis existents i d’ús residencial.

S’estableixen sis programes d’ajuts que s’adrecen a diferents àmbits, essent alguns d’ells complementaris. El Reial Decret defineix les actuacions y costos subvencionables, les quanties dels ajuts, i el procediment de concessió.

Programes d'ajuts

Els principals programes d’ajuts són:

Programa edificis

Està dirigit específicament a edificis o habitatges unifamiliars, que estiguin destinats principalment a ús residencial. També inclou segones residències.

Poden optar a la subvenció les obres de rehabilitació energètica dels edificis, també les que suposin una millora de l'accessibilitat, de la conservació o de la seguretat d'utilització, però sempre que s’assoleixi com a mínim una reducció del 30% en el consum d’energia.

Programa habitatges

El programa habitatges afecta a habitatges unifamiliars o habitatges dins un edifici, essent complementari al programa edificis, sempre i quan no hi hagi una doble subvenció per una mateixa actuació.

En aquest cas, l’habitatge per al qual es tramiten els ajuts d’aquest programa ha de ser residència habitual del propietari,  usufructuari,  o arrendatari  del sol·licitant i receptor de l’ajut.

Programa Llibre de l’Edifici existent i projecte de rehabilitació

Es tracta d’un programa no adreçat a obres. Es subvenciona la creació del Llibre de l’Edifici existent i els projectes de rehabilitació.

En aquest programa es vol impulsar la creació del Llibre de l’Edifici existent, de forma que es disposi d’una recopilació d’informació bàsica de l’edifici que en permeti el seu coneixement i conservació. Entre la documentació diversa es troba el Certificat d’Eficiència Energètica o les instruccions d’ús i manteniment. També s’incorpora un diagnòstic de l’edifici, i un pla d’actuacions de renovació prioritzada per fases, i valorada. Igualment entren en aquest programa la redacció de projectes de rehabilitació sempre que compleixin les directrius de rehabilitació energètica. Aquest ajut és complementari al del programa d’edificis o habitatges.

Aquests ajuts incorporen la figura del tècnic rehabilitador i l’oficina rehabilitadora. El primer és una figura de perfil tècnic, un arquitecte tècnic o arquitecte, que  assumirà tota la gestió del projecte. L’oficina rehabilitadora farà un paper d’informació, verificació i control dels projectes, amb l’objectiu d’assessorar a les comunitats de propietaris en tot allò relacionat amb els ajuts i de posar en contacte tècnics i comunitats interessades.

Cada edifici presenta unes particularitats concretes, unes carències, uns problemes, que cal avaluar específicament. Aquest estudi, considerar les diferents possibilitats d’inversió i assessorar sobre quines accions són les més apropiades en cada cas, és la funció que l’Administració posa en mans del tècnic rehabilitador.

La primera acció de les Comunitats de Propietaris o de la propietat, si volen optar a les subvencions, és contractar un arquitecte tècnic.

Calendari d'accions

Un cop disposin d’un tècnic rehabilitador, el calendari d’accions seria el següent:

Fase inicial:

1. Realitzar un estudi previ de l’edifici candidat a rehabilitar. Determinar quines són les característiques dels tancaments, finestres, instal·lacions, etc.
2. Disseny de propostes que assoleixin una màxima millora amb una menor inversió econòmica.
3. Proposta a la Comunitat dels fons Next Generation.
4. Realització del CEE inicial i CEE de projecte, on es verifiquin les millores.
5. Formalització del Llibre de l’Edifici (ITE, Certificat Energètic i potencial de millora de l’edifici i el pla d’actuacions).
6. Redacció del projecte de rehabilitació.
7. Sol·licitud de les subvencions i aportació de la documentació necessària a les Oficines Tècniques de Rehabilitació i sol·licitud de la llicència d’obres (ocupació via publica,...).

Un cop atorgada la subvenció:

8. Acords amb la Comunitat (Administrador de Finques).
9. Pressupost definitiu de les obres (empresa constructora).
10. Si s’escau, tramitació i concessió del crèdit bancari.
11. Execució de les obres amb especial control dels temps d’execució i l’adequació a les prestacions determinades al projecte.

Un cop acabades les obres:

12. Comprovació de l’objectiu de la millora energètica.
13. Notificació del CEE.
14. Comprovació de dades i documentació a les Oficines Tècniques Rehabilitadores.
15. Comprovació de les despeses de les obres.

Un cop comprovats els objectius:

16. Cobrament de les subvencions.
17. Amortització parcial del préstec bancari.
18. Inici dels pagaments mensuals del crèdit per part dels veïns.

Tipus de millores

Pel que fa al conjunt de millores que podem incorporar a l’edifici, hi ha dues vies essencials: Millores Passives i Millores Actives.

Vols que t'ajudem?

Confia l'increment de l'eficiència energètica del teu habitatge a un arquitecte tècnic i aprofita l'oportunitat que t’ofereixen les ajudes europees Next Generation.

Els nostres tècnics professionals t'assessoraran sobre quines són les solucions més adequades en cada cas i t'acompanyaran en tot el tràmit de la gestió de les subvencions, que farà que la reforma del teu habitatge sigui tot un èxit.

A Obres amb Garantia posem a la teva disposició més de 250 professionals col·legiats que t'ajudaran en tot allò que necessitis.

Comptem, a més, amb la garantia del Col·legi Professional d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació corresponent i amb més de 1.000 clients satisfets que poden parlar per nosaltres de la seva experiència.

Fent clic en aquest enllaç accediràs a més informació sobre els ajuts Next Generation per a la rehabilitació d'edificis i habitatges. A més, podràs demanar fins a 3 pressupostos gratis de professionals altament qualificats de la teva zona. Compara ofertes, valora els tècnics i tria el millor pressupost.

Després d’anys d’incertesa, molta debilitat i patiment, el sector de la construcció es recupera i torna a xifres considerades com a normals. Les dades de l’any 2021 ho confirmen ja que el creixement de l’activitat professional del nostre sector en nombre d’obres destinades a la construcció d’habitatge nou puja respecte l’any anterior. I, en el cas de les obres de rehabilitació o reforma s’arriba inclús a superar les dades d’abans de la crisi del sector del 2008, aconseguint uns valors de recuperació ja molt similars als de l’ inici de la crisi de la bombolla immobiliària. 

Rehabilitació:  més obres de reforma i rehabilitació que abans de la crisi.

La rehabilitació ha suportat molt bé tant la greu crisi del sector del 2008 com la situació de pandèmia per la Covid-19 que vivim actualment. L’activitat al 2021 ha continuat a l’alça i el nombre d’obres de rehabilitació ha pujat respecte el 2020, oferint uns valors que ja superen als obtinguts al 2008. A més, les previsions d’una forta inversió pública al 2022 fan preveure uns resultats excepcionals el proper any.

Dades portal web Obres amb Garantia

Al portal web ‘Obres amb Garantia’, l’any 2021, també hem notat el notable augment de l’ interès de la població en la cerca per Internet de tots aquells temes i serveis relacionats amb el sector de la construcció, amb gairebé 1.000 sol·licituds de feina rebudes ja sigui d’obres, reformes o certificats, suposant un increment en el número de peticions del 12% més, respecte l’any 2020.

Actualment més de 280 professionals formen part de OAG i des de la seva posada en funcionament, l’any 2015,  el portal www.obresambgarantia.com ha rebut més de 3.840 sol·licituds de pressupostos i s’han enviat gairebé 9.000 pressupostos. La valoració mitja del grau de satisfacció, per parts dels usuaris vers als col·legiats/des i vers al portal OAG, és de 9.2 sobre 10.

Les 964 sol·licituds realitzades durant aquest darrer any, consoliden les peticions de pressupostos a la plataforma, encara que no s’han recuperat les dades d’abans de la crisi sanitària.

Respecte a l’enviament dels pressupostos als clients, un aspecte imprescindible per al bon funcionament del servei d’ ‘Obres amb Garantia’, també s’ha millorat. Al 2021 s’han enviat, per part dels arquitectes tècnics col·legiats que formen part de la plataforma ‘Obres amb Garantia’, més de 2.300 pressupostos d’honoraris, més del 80% dels sol·licitats. Representant un increment del 16% més que l’any 2020.

El portal www.obresambgarantia.com , aquest any 2021, ha consolidat la seva tendència a l’alça, com a servei als ciutadans, experimentant un creixement del 12% en sol·licituds rebudes, i d’un 16% en relació als pressupostos que els diferents arquitectes tècnics col·legiats han enviat des de la plataforma als interessats.

Al 2021, de mitja entre els 3 Col·legis professionals d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació que conformen ‘Obres amb Garantia' (Tarragona, Mallorca i Saragossa), gairebé el 40% de peticions de treballs han estat per actuacions de rehabilitació.

Les peticions d’obra nova ronden el 25% i són cada vegada més significatives dins de les peticions rebudes a OAG.

Per altra banda, les peticions de certificats e informes continuen essent un dels tipus de treball més sol·licitats al portal, representant el 36% de peticions sobre el total.

Previsions a curt i mig termini

Les tendències marcades pel recent informe d’Euroconstruct, format per 15 agències europees especialistes en construcció, preveuen una pujada derivada de l’aplicació dels fons europeus Next Generation, traduïda en una millora de les dades del 2018 en més del 15% .

Aquesta es produirà tant a la nova construcció, pel seu creixement natural, com encara més a la rehabilitació per l’empenta dels fons esmentats, amb un especial enfoc en la rehabilitació energètica i la seva estela de visualitzar la necessària posada al dia de les nostres llars, que apunta cap uns creixements de fins al 20% respecte el 2018.

Què necessites?  Vols que t' ajudem?

Els arquitectes tècnics són els tècnics que garanteixen l’execució d’un bon treball professional.

Si necessites fer una obra o reforma en el teu edifici o habitatge, o necessites un informe o certificat tècnic, contacta amb Obres amb Garantia.

En Obres amb Garantia posem a la teva disposició més de 250 professionals col·legiats que t'ajudaran en tot el que necessitis.

Comptem, a més, amb la garantia de seguiment del corresponent Col·legi Professional d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació i amb més de 1.000 clients satisfets que poden parlar per nosaltres de la seva experiència.

Un servei 100% gratuït, on podràs demanar fins a 3 pressupostos online de professionals altament qualificats de la teva zona.

Compara ofertes, valora els tècnics i tria el millor pressupost i contracta (si t'interessa) al professional que consideris.

Dins dels fons de recuperació en resposta a la pandèmia, la Unió Europea ha posat en marxa l'estratègia 'Renovation Wave' per duplicar la taxa de rehabilitació d'aquí a 2030 i assegurar-se que la renovació del parc d'habitatges comporti una major eficiència energètica i de recursos.

Com a resposta a la pandèmia, la Unió Europea ha posat en marxa uns fons de recuperació que, a més de ser una fita en si mateixos per la resposta conjunta a un desafiament d'aquesta magnitud, contribuiran d'una manera decisiva a la recuperació econòmica de la zona euro i també constitueixen un revulsiu per a la millora de competitivitat de molts sectors de l'economia europea. La Unió Europea vol que aquestes ajudes vinguin a potenciar sectors que es consideren estratègics d'acord amb la visió de l'Europa del futur. Per això, els esforços es dirigeixen principalment a la sostenibilitat, la digitalització i innovació i la industrialització d'àmbits de l'economia concrets.

L'estratègia Renovation Wave per millorar l'eficiència dels edificis s'emmarca dins d'aquest pla d'ajudes i el seu objectiu és duplicar, com a mínim, la taxa de rehabilitació en els propers deu anys i assegurar-se que la renovació d'habitatges comporta una major eficiència energètica i de recursos. L'estratègia millorarà la qualitat de vida de les persones que viuen i utilitzen els edificis, reduirà les emissions de gasos d'efecte hivernacle a Europa, fomentarà la digitalització i millorarà la reutilització i el reciclatge de materials. Per 2030, es podrien rehabilitar 35 milions d'edificis i es podrien crear fins a 160.000 llocs de treball verds addicionals en el sector de la construcció, segons els càlculs de la pròpia Comissió Europea.

Pel que fa a l'estat dels edificis, aquests representen gairebé el 40% del consum d'energia de la Unió Europea. A Espanya hi ha 25,5 milions d'habitatges dels quals el 60% no tenen cap tipus d'aïllament tèrmic, sent, per tant, autèntiques autopistes de pèrdua de calor dels edificis.

Per tot això, si es vol aconseguir l'ambiciós objectiu que la Unió Europea sigui també climàticament neutra en 2050, s'han de realitzar uns esforços molt potents pel que fa a la descarbonització del parc actual d'edificis, rebaixant d'una manera molt substanciosa el seu consum d'energia, alhora que cal dotar-los de sistemes renovables de producció d'energia. Si se suma a aquests condicionants el fet que la rehabilitació és una activitat intensiva en mà d'obra, sembla lògic que s'hagi posat el focus en la rehabilitació d'edificis com una destinació preferent dels fons europeus.

A Espanya, tenim dos instruments de foment de la rehabilitació que són el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 i l'estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica en el sector de l'edificació a Espanya (ERESEE 2020), que havien traçat un camí creixent d'habitatges rehabilitats a Espanya fins a arribar a la xifra de 300.000 habitatges a l'any 2030. No obstant això, com a conseqüència dels fons de recuperació, aquest horitzó s'avança substancialment i es preveu que s'assoleixin aquests 300.000 habitatges a l'any 2023.

Concretament, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència preveu invertir al nostre país 6.820 milions d'euros en rehabilitació d'habitatges i regeneració urbana en els propers tres anys (2021-2023). La finalitat és aprofitar aquest moment per revitalitzar el parc edificatori espanyol mitjançant la rehabilitació per a la millora de l'eficiència energètica dels edificis i la seva constatació com a palanca de recuperació econòmica i creació d'ocupació.

Vols que t'ajudem a millorar el teu edifici o habitatge?

A l'hora de posar en marxa una reforma és molt important escollir els professionals que la portaran a terme i que ens ajudaran a la seva planificació.

Confia la rehabilitació del teu habitatge a un arquitecte tècnic. Els nostres tècnics professionals t'assessoraran i ajudaran en tot el que necessitis.

A Obres amb Garantia posem a la teva disposició més de 200 professionals col·legiats que poden avaluar les característiques del teu habitatge o edifici, analitzar les mancances i proposar les millores que, tècnica i econòmicament, siguin més adequades en cada cas i faran que la reforma del teu habitatge sigui tot un èxit.

Comptem, a més, amb la garantia del corresponent Col·legi Professional d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació i amb més de 1.000 clients satisfets que poden parlar per nosaltres de la seva experiència.

Fes clic en aquest enllaç per consultar el teu cas amb un dels nostres experts. T'assessoraran en tot moment perquè puguis dur a terme la rehabilitació del teu habitatge de la manera més professional i eficient. A més, podràs demanar fins a 3 pressupostos gratis de professionals altament qualificats de la teva zona. Compara ofertes, valora als tècnics i tria el millor pressupost.

Les comunitats de propietaris han de conservar i mantenir els elements comuns de l'immoble, de manera que compleixi les condicions estructurals, d'habitabilitat, d'accessibilitat, d'estanquitat i de seguretat, necessàries o exigibles segons la normativa vigent i mantenir en correcte funcionament els serveis i les instal·lacions. Sent els propietaris els que han d'assumir les obres de conservació i reparació necessàries.

En relació a les obligacions legals de les Comunitats de Propietaris pel que fa a la millora de les condicions d'accessibilitat dels edificis existents, aquestes es regulen actualment, en el cas de les Balears, per la Llei 8/2017 a Accessibilitat Universal; a Catalunya, mitjançant la Llei 13/2014, d'Accessibilitat i el DB SUA del Codi Tècnic de l'Edificació; i a Aragó, a través de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH).

A l'Aragó, el règim d'acords de les Comunitat de Propietaris ve regulat per la Llei de Propietat Horitzontal (LPH).

Al respecte de les obres d'accessibilitat, i d'acord al Reial Decret Legislatiu 1/2013 i a la modificació de la Llei de Propietat Horitzontal realitzada per la Llei 8/2013 de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes, la Comunitat de Propietaris d'un edifici estarà obligada a realitzar les obres d'accessibilitat, si entren dins dels paràmetres "d'ajustos raonables", només amb que ho demani un veí de l'immoble major de 70 anys o que posseeixi alguna discapacitat.

A més, el RDL 7/2015, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana concreta en el seu article 2 (definicions), apartat 6 i ens resol la incògnita de què s'entén per "ajust raonable":

"Les mesures d'adequació d'un edifici per a facilitar l'accessibilitat universal de forma eficaç, segura i pràctica, i sense que suposin una càrrega desproporcionada. Per determinar si una càrrega és o no proporcionada es tindran en compte els costos de la mesura, els efectes discriminatoris que la seva no adopció podria representar, l'estructura i característiques de la persona o entitat que hagi de posar-la en pràctica i la possibilitat que tinguin aquelles d'obtenir finançament oficial o qualsevol altre ajut. S'entén que la càrrega és desproporcionada, als edificis constituïts en règim de propietat horitzontal, quan el cost de les obres repercutit anualment, i descomptant els ajuts públics a les que es pugui tenir dret, excedeixi de dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes."

El Ministeri de Foment, segons una nota interpretativa emesa a l'efecte, té el criteri inequívoc que el concepte "cost de les obres repercutit anualment" és el cost de les obres que cada anualitat ha d'abonar la propietat o comunitat de propietaris, és a dir, que en el cas d'obres d'accessibilitat finançades en diversos exercicis es consideren "ajustos raonables" totes aquelles obres o instal·lacions d'accessibilitat universal el cost del qual en cadascun dels anys en què es pagui l'obra sigui inferior a 12 mensualitats ordinàries de despeses comunes de la comunitat.

A Balears es regula a través de la Llei 8/2017 a Accessibilitat Universal.

Per als edificis d'habitatges existents s'estableix que, les obres i actuacions que siguin necessàries per a l'adequat manteniment i compliment del deure de conservació de l'immoble i dels serveis i de les instal·lacions comunes, són obligatòries, i inclouen en qualsevol cas, les necessàries per satisfer els requisits bàsics d'accessibilitat universal.

Les obres i actuacions que siguin necessàries per a garantir els ajustos raonables en matèria d'accessibilitat universal i, en qualsevol cas, les requerides a instància dels propietaris de l'habitatge o local on visquin, treballin o prestin serveis persones amb discapacitat o persones majors de setanta anys, amb l'objecte d'assegurar un ús adequat a les seves necessitats dels elements comuns, així com instal·lar rampes, ascensors o altres dispositius mecànics i electrònics que afavoreixin l'orientació o la seva comunicació amb l'exterior.

El condicionament és obligatori i no requereixen acord previ de la Junta de Propietaris, tant si impliquen modificacions del títol de constitució o dels estatuts com si no els impliquen, i siguin obligades per part de les administracions públiques o sol·licitades a instància dels propietaris.

Pel que fa al finançament de les obres i actuacions de rehabilitació que siguin necessàries, encara que sigui obligatori, la comunitat finançarà fins a un import, un cop descomptades les subvencions o ajudes públiques, que no superin dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes. La resta del seu cost, més enllà de les esmentades mensualitats, serà assumit per qui les hagi requerit.

En el cas de Catalunya, les condicions legals s'estableixen a la Llei 13/2014, d'Accessibilitat i el DB SUA del Codi Tècnic de l'Edificació.

Les zones comunes dels edificis plurifamiliars on resideixen persones amb discapacitat, o majors de setanta anys, han de tenir les condicions d'accessibilitat adequades a les seves necessitats d'accés a l'habitatge, de comunicació i d'interacció amb l'accés a l'edifici, que siguin tècnicament possibles. Correspon a la comunitat de propietaris, o al propietari únic de l'edifici, de dur a terme i sufragar les actuacions i les obres d'adequació necessàries.

L'execució de les obres es durà a terme d'una manera diligent amb relació al greuge a les persones afectades, i en tot cas en el termini d'un any, si són obres menors, o de dos anys, si són obres majors, a comptar des de la data de l'acord de la comunitat de propietaris o, si escau, de la data de notificació de la resolució administrativa o judicial.

Pel que fa al tipus d'acord necessari en la comunitat per tal d'aprovar-les, aquestes es recullen a la Llei de la Propietat Horitzontal. En el cas de Catalunya, les condicions es van actualitzar a la Llei 5/2015, de modificació del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, en concret a l'article 553-25, 553-30 i 553-44.

El règim d'adopció d'acords serà el següent:

1. S'adopten per majoria simple dels propietaris que han participat en cada votació, que ha de representar, al mateix temps, la majoria simple del total de les seves quotes de participació, els acords que es refereixen a:

1. L'execució d'obres o l'establiment de serveis que tenen la finalitat de suprimir barreres arquitectòniques o la instal·lació d'ascensors, encara que l'acord comporti la modificació del títol de constitució i dels estatuts o encara que les obres o els serveis afectin l'estructura o configuració exterior.
2. Les innovacions exigibles per a l'habitabilitat, l'accessibilitat o la seguretat de l'immoble, segons la seva naturalesa i característiques, encara que l'acord comporti la modificació del títol de constitució i dels estatuts o afectin l'estructura o la configuració exterior.

2. Els propietaris o els titulars d'un dret possessori sobre l'element privatiu, en cas que ells mateixos o les persones amb les que conviuen o treballen pateixin alguna discapacitat o siguin majors de setanta anys, sino  aconsegueixen que s'adoptin els acords a que es refereixen les lletres a) i b) de l'apartat 1, poden sol·licitar a l'autoritat judicial que obligui a la comunitat a suprimir les barreres arquitectòniques, i a fer les innovacions exigibles, sempre que siguin raonables i proporcionades, per aconseguir l'accessibilitat i la transitabilitat de l'immoble en atenció a la discapacitat que les motiva.

Els acords adoptats per la junta de propietaris són obligatoris i vinculen tots els propietaris, fins i tot els dissidents.

Les despeses originades per la supressió de barreres arquitectòniques o la instal·lació d'ascensors i les que siguin necessàries per garantir l'accessibilitat i l'habitabilitat de l'edifici, són a càrrec de tots els propietaris si deriven d'un acord de la junta de propietaris. Si deriven d'una decisió judicial d'acord amb l'article 553-25.5, l'autoritat judicial és qui fixa l'import en funció de les despeses ordinàries comunes de la comunitat de propietaris.

Els propietaris que, sense causa justificada, s'oposin a les actuacions o obres necessàries i exigides per l'autoritat competent o les demorin, responen individualment de les sancions que s'imposin en via administrativa.

Vols que t'ajudem?

Confia les millores d'accessibilitat de la teva comunitat a un arquitecte tècnic. Els nostres tècnics professionals t'aconsellaran sobre quines són les solucions més adequades en cada cas, assegurant una obra sense problemes i amb les màximes garanties. A més, al realitzar la gestió integral del projecte, els propietaris no us haureu de preocupar de res.

A Obres amb Garantia posem a la teva disposició més de 200 professionals col·legiats que t'ajudaran en tot el que necessitis.

Comptem, a més, amb la garantia del corresponent Col·legi Professional d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació i amb més de 1.000 clients satisfets que poden parlar per nosaltres de la seva experiència.

Fent clic en aquest enllaç accediràs a més informació sobre millores d'accessibilitat en la teva comunitat. A més, podràs demanar fins a 3 pressupostos gratis de professionals altament qualificats i especialistes en accessibilitat en edificis.