Cada vegada és més freqüent veure com els serveis tècnics dels ajuntaments han d’intervenir per despreniments a les façanes, enfonsaments de la coberta o lesions greus a l’estructura d’un edifici. Situacions de risc que poden generar danys personals, tant per als ocupants dels habitatges com per als vianants. Aquestes deficiències en els edificis venen induïdes, la majoria de vegades, per la manca de manteniment i provoquen importants despeses econòmiques a les Comunitats de Propietaris i a les administracions locals, i inclús poden implicar una possible responsabilitat civil.

Pel tal de prevenir aquest tipus de situacions, l’administració va implantar l’any 2010 la Inspecció Tècnica d’Edificis, un procés similar a la ITV dels vehicles, aplicat als edificis d’habitatges.

La manca d’informació, d’ajuts i d’implicació de la mateixa administració ha fet que, gairebé deu anys després, l’aplicació de la Inspecció Tècnica d’Edificis sigui anecdòtica. És el cas de municipis de la costa nord de Tarragona com Calafell, Cunit o El Vendrell. Calafell per exemple no arriba al 0,1% dels edificis inspeccionats. D’un total de 688 edificis que l’havien de fer, només s’han revisat 12. En el cas de El Vendrell, d’un conjunt de 1.300 edificis, s’han fet 22 inspeccions, no arribant al 0,15 %. Succeeix el mateix als municipis petits, especialment als de les comarques del Priorat, La Conca de Barberà o l’Alt Camp, on no s’arriba al 2% del edificis inspeccionats.

Actualment, es suma a la manca de cultura de manteniment, una situació econòmica difícil per a les Comunitats de Propietaris. Un fet que s’arrossega des de finals de la dècada anterior i que ha fet que l’envelliment del parc immobiliari sigui un problema cada vegada més important. En realitat, a la majoria d’edificis d’habitatges no es realitza cap tasca de conservació o manteniment, sinó que es realitzen obres de rehabilitació molt més costoses, per corregir lesions produïdes per aquesta mancança de manteniment.

Les Comunitats de Propietaris han de ser conscients que invertir en manteniment i conservació redueix considerablement les despeses que els genera no fer-ho, ja que aquesta manca de conservació i manteniment és la causa de la majoria de les lesions que apareixen als edificis d’habitatges. Si es fa un bon manteniment preventiu, la vida útil dels diferents elements de l’edifici s’allargarà, obtenint un major rendiment d’aquests.

És imprescindible fomentar entre les Comunitats de Propietaris la implantació de la Inspecció Tècnica d’Edificis i de disposar d’un Manual d’ Ús i Manteniment.

El correcte manteniment d’un edifici el condicionen múltiples factors: l’antiguitat, el tipus d’ambient que l’envolta, els sistemes i materials utilitzats en la construcció i els elements constructius incorporats. Per tenir controlats tots aquests aspectes, que incideixen en la seguretat i el manteniment de l’edifici, és imprescindible realitzar la Inspecció Tècnica de l’Edifici i disposar d’un Manual d’ Ús i Manteniment, que permeti a les Comunitats de Propietaris programar en el temps les tasques de conservació oportunes.

El Manual d’ Ús i Manteniment de l’edifici recull la planificació de les operacions que s’han de dur a terme a les instal·lacions i als espais annexes de forma periòdica, per tal de conservar l’edifici en un estat òptim. Procurant substituir les reparacions d’urgència, poc efectives i costoses, per un manteniment preventiu que reculli les operacions que s’han de realitzar de manera periòdica, ja siguin normatives o recomanades, amb l’objectiu de mantenir els elements en les condicions de disseny i intentant evitar que es degradin amb el pas del temps provocant despeses majors, accidents per una disminució de la seguretat, o que tinguin una aparença de deixadesa. Inclou també un calendari amb la distribució d’aquestes operacions, la valoració econòmica i les condicions per a realitzar la seva contractació.

Vols que t' ajudem?

La realització de la Inspecció Tècnica d’Edificis ha d’estar dirigida i duta a terme per un aparellador o arquitecte tècnic. Els nostres tècnics professionals realitzaran el control i assessoraran sobre quines són les solucions més adequades en cada cas.

A Obres amb Garantia posem a la teva disposició més de 100 professionals col·legiats que t’ajudaran en tot el que necessitis en relació a la realització d’una Inspecció Tècnica de l’ Edifici o a la realització de les obres per assegurar la seguretat d’aquest.

Comptem, a més, amb la garantia del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i amb més de 1.000 clients satisfets que poden parlar per nosaltres de la seva experiència.

Fent clic en aquest enllaç accediràs a més informació sobre la Inspecció Tècnica d’Edificis. A més, podràs demanar fins a 3 pressupostos gratis de professionals altament qualificats.

Tens un jardí i el vols aprofitar al màxim? Fa temps que penses a construir una piscina per gaudir de l’estiu amb família i amics?.

La construcció d’una piscina no és només fer un forat i revestir-lo amb un material adequat per després omplir-lo d'aigua.

En aquest post volem compartir alguns consells a tenir en compte per tal que la construcció de la teva piscina es faci amb les màximes garanties.

1. Informar-se a l’Ajuntament:

Cal dirigir-se a l’Ajuntament corresponent i demanar les ordenances municipals per tal de conèixer les característiques i dimensions que pot tenir la piscina, així i com demanar el permís d’obres corresponent, que haurà d’anar acompanyat d’un projecte tècnic.

2. Contactar amb un Arquitecte Tècnic, Aparellador o Enginyer d’Edificació:

Només un professional especialitzat podrà realitzar el projecte tècnic i dirigir i supervisar les obres de la teva piscina, amb les màximes garanties i condicions de seguretat. A més, també t’assessorarà sobre els materials i qualitats més adients.

3. Estudiar el terreny on s’ha d’instal·lar la piscina:

Un dels aspectes més importants a tenir en compte, per tal de no tenir problemes d’assentaments de terreny en un futur, és fer una anàlisi del terreny, per veure la seva composició i resistència. El terreny ha de ser resistent i com més horitzontal i planer millor. Ubicar la piscina en una zona que hi hagi suficient espai per a la maquinària d’excavació i una mica separada dels arbres t'ajudarà a reduir els costos de manteniment.

Només un tècnic professional experimentat et podrà ajudar a estudiar la millor ubicació per a la teva piscina.

4. Quin tipus de piscina vull construir?

Hi ha una gran varietat de materials per escollir en la construcció d’una piscina. En general hi ha 2 tipus:

• Piscines prefabricades: solen ser més econòmiques i s’instal·len amb més rapidesa.
• Piscines de formigó: la instal·lació és més lenta i són més costoses, però t’ofereixen moltes més oportunitats en el disseny.

5. Quines dimensions pot tenir una piscina?

Les dimensions d’una piscina particular solen oscil·lar entre els 15 m² i els 50 m². La profunditat sol estar entre 1 i 1,7 metres.

Només un tècnic professional experimentat et pot ajudar a decidir quines dimensions de la piscina són les ideals per al teu projecte.

6. Llicència d’obres i Projecte Tècnic:

La Llicència d’Obres es demana a l’Ajuntament corresponent i s’ha de presentar junt el Projecte Tècnic, que redactarà l’arquitecte tècnic o aparellador.

Al Projecte s’especificarà en detall les característiques constructives de la piscina com ara: superfície, volum, profunditat, materials de construcció, mètode constructiu, etc.

7. Escollir el constructor:

Et recomanem que sigui una empresa qualificada i amb experiència en la construcció de piscines.

8. Manteniment:

Un dels punts clau pel manteniment de la piscina és el tractament de l’aigua. S’ha de tenir en compte aquest aspecte, ja que suposa un cost permanent.

L’Arquitecte tècnic també et pot ajudar i assessorar en alternatives més econòmiques en la depuració d’aigua.

9. Inspecció de les instal·lacions:

Un cop acabada l'obra és imprescindible fer una inspecció de les instal·lacions i obtenir el certificat de finalització d'obra corresponent, que garanteix que la piscina s'ha realitzat seguint tota la legislació constructiva vigent.

Vols que t' ajudem en la construcció de la teva piscina?

Si vols fer una piscina amb les màximes garanties, no et compliquis la vida, i contacta amb un professional qualificat. L’arquitecte tècnic gestionarà integralment el projecte de construcció de la teva piscina i et garantirà que compleix amb la normativa actual. Tu només pensa en si vols instal·lar-hi un tobogan o un trampolí!.

Et podem ajudar des del portal d’Obres amb Garantia, ja que disposaràs de més de 100 professionals titulats, col·legiats i assegurats que et poden assessorar en la construcció de la piscina.

Comptem, a més, amb la garantia del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT). Més de 1.000 clients satisfets poden parlar per nosaltres.

Un problema habitual als edificis construïts al voltant dels anys 60 i que requereix especial atenció i actuació és l'aluminosi.

L’aluminosi és una patologia que influeix amb la durabilitat del formigó, produïda per la utilització de ciment aluminós. Aquest ciment s’utilitzava en la fabricació de les biguetes de formigó entre el 1950 i el 1980.

El procés d’aluminosi consisteix en una degradació del ciment, sobretot en zones amb humitat i calor, fet que fa augmentar la porositat de l’estructura i reduir la seva resistència.

Com es pot detectar l’aluminosi?

Si en els sostres apareixen fissures i posteriorment taques d’òxid, sobretot en zones on hi pot haver més humitat, com és el cas de les cuines i els banys, podria ser que l’estructura de l’edifici estigués afectada per aluminosi.

Foto cedida per Josep Anguera

La forma més idònia per a determinar si hi ha aquesta patologia en l’estructura de l’edifici, és contactar amb un arquitecte tècnic especialista. Aquest tècnic realitzarà una inspecció visual i aconsellarà la necessitat d’un assaig de laboratori per tal de verificar o descartar si l’estat de l’estructura de l’edifici té aluminosi.

Quines solucions hi ha?

Les propostes de reparació a adoptar, als edificis afectats d’aluminosi, dependran de l’abast i de la gravetat de les lesions ocasionades per aquesta patologia estructural.

Si l’edifici té aquesta patologia de forma puntual es pot solucionar amb una substitució o reforçament de l’estructura, substituint els elements danyats. En casos extrems, en els que l’estat d’aluminosi sigui generalitzat - afectant a tota l‘estructura de l’edifici - i a més hi hagi un risc de col·lapse, la única solució serà l’enderroc.

Per tant, a l'hora de fer revisions de l'estat dels edificis, així com a l'hora de comprar o vendre un immoble, és molt important comptar amb un arquitecte tècnic o enginyer d’edificació especialitzat que ens pugui oferir les millors solucions.

A Obres amb Garantia posem a la teva disposició més de 100 professionals col·legiats que t’ajudaran en tot el que necessitis. Comptem, a més, amb la garantia del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i amb més de 1.000 clients satisfets que poden parlar per nosaltres de la seva experiència.

Un dels principals dispendis que han d’afrontar les famílies és el relatiu a la despesa energètica de les llars. Aquest consum depèn, en gran mesura, de l’eficiència energètica que té l’habitatge.

En aquest post us volem explicar què és l’eficiència energètica en els habitatges, quins nivells hi ha i com aconseguir el certificat energètic.

Què és l’Eficiència Energètica?

Com en el cas dels electrodomèstics, els habitatges poden ser més o menys eficients en el consum d’energia. Aquesta eficiència depèn principalment de la situació de l’estat de les instal·lacions de climatització, de l’aïllament tèrmic i de l’ús responsable de l’energia.

Segons el Reial Decret 235/2013, tots els edificis de nova construcció o els que siguin objecte de compravenda o de lloguer estan obligats a tenir un Certificat d’Eficiència Energètica.

La responsabilitat de tenir un certificat d'eficiència energètica recau en el promotor o propietari i és obligatori des de l'1 de juny de 2013 per a edificis o habitatges existents i des de l'1 de novembre del 2007 per a edificis de nova construcció.

El certificat d'eficiència energètica és un tràmit administratiu per certificar energèticament els edificis existents o part d'ells, per exemple, un habitatge d'un edifici entre mitgeres, un local comercial, etc.

Mitjançant la certificació energètica és possible saber el comportament energètic d'un habitatge o d'un local comercial i com millorar-lo per tal de disminuir els costos del consum d'energia. És a dir, per reduir l' import de les factures dels subministraments de llum, aigua i gas.

Nivells d’eficiència energètica

Hi ha 7 nivells d'eficiència energètica pels habitatges, en una escala que va de la lletra "A" a la "G". Els habitatges amb menor eficiència tenen la qualificació "G", fins a arribar a la categoria "A", la superior, que és la que demostra una eficiència energètica major.

Tots els edificis de nova construcció, de compravenda o de lloguer han de tenir aquesta etiqueta, que s'obté després de fer el Certificat Energètic.

L’etiqueta d’eficiència energètica s’ha d’incloure a partir de l’1 de juny de 2013 a tota oferta, promoció i publicitat, dirigida a la venda o arrendament d’un habitatge o local i és obligatori posar-la a disposició dels compradors o arrendadors.

En l'Etiqueta Energètica es mostra les dades de l'habitatge (ubicació, tipus i dades cadastrals) i les dades d'energia necessària per mantenir la llar en condicions de confort i les emissions contaminants que té l'habitatge.

Font: Institut Català d’Energia.

Com aconseguir el Certificat d’Eficiència Energètica?

El Certificat d’Eficiència Energètica ha de ser redactat per un tècnic certificador habilitat, com és el cas dels Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació.

El tècnic competent redacta el Certificat d’Eficiència Energètica i posteriorment l’ Institut Català d’Energia (ICAEN) expedeix l’Etiqueta amb la qualificació energètica i fa la inscripció al registre.

A Obres amb Garantia posem a la teva disposició més de 100 professionals col·legiats que t’ajudaran en tot el que necessitis per a fer la Certificació Energètica del teu habitatge. Comptem, a més, amb la garantia del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i amb més de 1.000 clients satisfets que poden parlar per nosaltres de la seva experiència.

Fent clic en aquest enllaç podràs demanar fins a 3 pressupostos gratis per a fer la Certificació Energètica del teu habitatge.

A dia d'avui són molts els habitatges que, amb el pas dels anys, no s'han reformat o millorat per facilitar la vida a les persones. Tinguem en compte que les “barreres” als habitatges, tant internes com externes, no es fan evidents fins el moment en que un resident pateix limitacions.

Es tracta de quelcom seriós entre un sector nombrós de la societat, ja que entre la població que manifesta necessitats més grans d’adaptació del seu habitatge, hi ha aquella que té problemes i limitacions funcionals, ja siguin de mobilitat o sensorials. Amb l’agreujant que existeix una estreta vinculació entre aquestes limitacions funcionals i les caigudes i altres tipus d’accidents a la llar.

Quan es tracta d’augmentar l’accessibilitat d’un habitatge cal entendre que aquests canvis han de ser assumits com una prioritat.

L’objectiu principal de l’adaptació d’un habitatge és reduir les demandes que presenta l’entorn físic interior i l’entorn exterior immediat de l’habitatge, per tal de facilitar la realització de les tasques quotidianes i promoure les habilitats del seus residents, perquè puguin gaudir d’una vida independent amb comoditat i seguretat.

A l’hora de prendre una decisió, en el sentit de poder gaudir d’una llar més adaptada, hi ha dos aspectes que s’han de tenir en compte:

• No hi ha un ampli mercat d’habitatges adaptats o que es puguin considerar amb un grau elevat de possibilitats per a la seva adaptació.
• Existeixen habitatges més susceptibles de poder ser adaptats que d’altres, ja que estan subjectes a unes limitacions no tan sols arquitectòniques o constructives, sinó també funcionals i econòmiques.

La casuística de problemes funcionals i de barreres a l’entorn de l’habitatge és molt àmplia. Els espais més problemàtics on aquests aspectes s’accentuen són a l’accés de l’habitatge i a la cambra higiènica. Però no s’ha d’oblidar la importància que també tenen altres aspectes generals dins la llar, com són els espais d’interacció, il·luminació, portes i finestres, terres, mobiliari, tecnologia, etc.

Per tant, el primer que haurem de fer és definir les nostres necessitats per tal de poder resoldre-les.

Com crear llars accessibles?

En el disseny de l‘interior d’un habitatge és molt important tenir en consideració els criteris que emmarca la normativa d’accessibilitat universal. Però també és fonamental respectar la decisió de les persones que hi han de viure perquè decideixin, dins les diferents possibilitats, el que els resulta més còmode i segur.

Els principals elements de la llar sobre els quals cal actuar, respectant els criteris i paràmetres d’accessibilitat, són:

• ACCESSOS: Perquè la persona pugui interactuar en el seu entorn i no tingui impediments per al seu desplaçament, transferències i abast als elements de la llar. Això inclou la possibilitat d’automatitzar les portes mantenint-ne la seguretat, per exemple, o bé anivellar diferents espais tant en accessos des d’exteriors com entre espais interiors o la instal·lació d’aparells i mecanismes que ho facilitin.
• ESPAIS: Adaptació de cuines i banys sense obstacles i adaptats amb alçades particulars o mecanismes de suport.
• IL·LUMINACIÓ: Ha de ser bona i similar a tot l’habitatge, de manera que els llums s’han de situar en llocs on no produeixin enlluernaments i els mecanismes per al seu accionament a l’ alçada i distància determinada siguin de fàcil abast.
• PORTES: Amplada mínima de 80 cm, manetes accionades amb mecanisme tipus palanca. Obertura a l’exterior o corredisses a cambra higiènica.
• TERRES: Durs i no lliscants, evitant catifes amb les que es pot ensopegar.
• APARELLS: Termòstats, intèrfons, telèfons i d’altres comandaments cal que estiguin situats en llocs accessibles. S’han de poder manipular fàcilment i tenir números suficientment grans i un bon contrast.

Ara bé, aquestes necessitats d’accessibilitat transcendeixen de les llars i s’han de garantir també les adaptacions pertinents a l’entorn urbà i edificis públics, així com als elements vinculats al transport, entre d’altres. Per això és igual d’important aportar millores en aquests espais.

Amb l’objectiu de donar visibilitat i donar a conèixer els paràmetres de l’Accessibilitat Universal, el COAATT i la Fundació COAATT han organitzat la Setmana de l’Accessibilitat (4, 9 i 11 d’Abril), on es realitzaran xerrades i col·loquis per tal d’informar i assessorar a tècnics, entitats socials i veïnals i famílies cuidadores.